Dr. Frederic Mallol i Mirón
Secretari General del COMT 

Enguany és any de celebracions. Al 120è aniversari de la creació del Col·legi de Metges de Tarragona hi hem d’afegir el 20è aniversari de la creació del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). Una de les missions primordials dels Col·legis de Metges és ajudar els professionals perquè estiguin en les òptimes condicions físiques i mentals per exercir la medicina correctament sense posar en risc la salut dels seus pacients.


Quan parlem d’un “Metge malalt” fem referència al metge que pot veure afectada negativament la seva pràctica professional per problemes psíquics i/o conductes addictives (a l’alcohol o a altres drogues, inclosos els psicofàrmacs). Segons diversos estudis, aproximadament el 12% dels metges desenvoluparan al llarg de la seva vida professional (estimada en uns 40 anys d’exercici) alguna patologia mental i/o addictiva.


Les conseqüències d’aquest fenomen són importants ja que un metge malalt pot desenvolupar una mala praxi i, per tant, es podran veure afectades la qualitat de l’acte mèdic i la salut dels seus pacients. A més, hi ha una corresponsabilitat compartida entre els col·legis de metges, l’administració pública i els gestors sanitaris. I això és així perquè, en el nostre país, la col·legiació és obligatòria i, per tant, els col·legis són els responsables de la regulació i del control de l’exercici professional i, en conseqüència, els pertoca adoptar mesures per a solucionar el problema dels metges malalts. I sobre l’administració i els gestors sanitaris recau la responsabilitat d’ajudar en la recerca de trobar aquestes solucions ja que sobre ells recau la funció de salvaguardar la qualitat dels serveis sanitaris. Els metges malalts suposen un risc per a la salut dels seus pacients i són, a més, causa diversos problemes en el seu entorn familiar i laboral.

Rawpixel

 

 La singularitat d’aquest problema rau en dos aspectes. En primer lloc, el metge malalt no acostuma a comportar-se com la majoria dels seus pacients ni acostuma a seguir les pautes que recomana ell com a terapeuta: li costa demanar ajuda i sovint respon amb autodiagnòstic i autoprescripció; a més, sol mantenir una actitud de negació o minimització del seu problema i de commiseració o ocultació quan l’afectat és un col·lega. El segon aspecte, conseqüència de l’anterior, té a veure amb la praxi professional del metge malalt, que es pot veure compromesa i esdevenir un risc per als seus pacients. Alhora, i al contrari del que solen fer amb els seus pacients, sovint els metges tenen una actitud professional inadequada quan el pacient és un col·lega.


En la dècada dels 90 del segle passat, alguns membres de la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i sobretot el Dr. Jaume Padrós (actual President del COMB) es varen preguntar què fer amb els metges que patien algun trastorn mental i/o alguna addicció: com els podria ajudar el col·legi?, què s’hauria de fer per curar-los, rehabilitar-los i recuperar-los per a la pràctica clínica?. A Europa, amb excepció d’algunes investigacions i treballs notables al Regne Unit i a Noruega i algun programa d’autoajuda, no es va generar cap iniciativa assistencial específica d’aquest tipus fins a la posada en marxa el 1998 del PAIMM (Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt) per part del (COMB) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.


Davant d’aquestes realitats calia fer un canvi ètic-deontològic; l’Assemblea de Metges de Catalunya -convocada expressament per debatre i aprovar el nou Codi de Deontologia l’any 1997- es va mostrar unànimement favorable a introduir dos articles que van constituir la base conceptual i ideològica del PAIMM: l’Art 101: El metge que se sàpiga malalt, que sigui coneixedor que pot transmetre alguna malaltia o que es vegi amb dificultats per exercir amb plena eficàcia la seva professió, té el deure de consultar un altre o altres col·legues perquè valorin la seva capacitat professional i seguir les indicacions que li siguin donades i l’Art 102: El metge que sàpiga que un altre metge, per les seves condicions de salut, hàbits o possibilitat de contagi, pot perjudicar els pacients, té el deure, amb l’obligada discreció, de comunicar qui li pot aconsellar la millor actuació, i igualment té el deure de posar-ho en coneixement del Col·legi de Metges. El bé dels pacients ha de ser sempre prioritari.


Aquests canvis en el Codi de Deontologia Català es varen transmetre als Estatuts Col·legials i així, concretament pel que fa al Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), en el seu art. 50 (Deures dels metges), expressa com a obligació “Abstenir-se d’exercir la professió quan existeixin alteracions orgàniques, psíquiques o hàbits tòxics que impedeixin un correcte exercici, i comunicar al Col·legi la seva possible situació de discapacitat, comprometent-se al seguiment de les recomanacions que la Corporació efectuï”.


En el Títol IX i en el Capítol primer (De la vigilància i el control de l’exercici professional), l’art. 78: Objecte, es manifesta que “La vigilància i el control preventiu de la pràctica mèdica tenen per objecte: a) La garantia de l’adequada pràctica mèdica quan hi hagi indicis de manca de necessària plena capacitat i/o competència pel seu normal desenvolupament, amb risc per a la salut d’altres o del mateix col·legiat. b) Conformació de la consciència dels professionals respecte a com responsabilitzar-se dels problemes de salut que ells mateixos poden patir i dels concrets deures que tota professió ha d’assumir, atesa la transcendència social de la pràctica mèdica. c) L’enfortiment d’estructures de suport als professionals que puguin veure’s afectats en la seva pràctica professional per problemes de salut física i/o psíquica, amb el desenvolupament de programes d’ajuda al metge malalt ajustat a les seves necessitats”.


I en l’art. 79: Finalitat i classes, apareix “1. Les mesures preventives de control, que no tenen caràcter de sanció, vetllen cautelarment pel desenvolupament de la pràctica mèdica en condicions adequades als criteris científics establerts, a la deontologia mèdica o, en general, a la normativa professional. 2. Aquestes mesures podran consistir en requerir al metge d’abstenir-se de fer determinades activitats, tècniques o procediments professionals, de sotmetre’s a un reciclatge formatiu específic, de millorar l’utillatge, les instal·lacions o els protocols emprats, de cessar en un determinat tipus de publicitat, o qualsevol altra proporcionada i idònia a la finalitat a assolir”.

Dooder-Freepik

Per a poder portar a terme el programa d’una forma correcta calia crear una estructura organitzativa que l’aixoplugués. És així com l’any 2001 va ser creada la Fundació Galatea pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l'experiència del Programa d'Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per tal de poder vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut. Actualment, la Fundació Galatea desenvolupa diferents programes d’ajuda als professionals de la sanitat malalts de les àrees de la medicina (PAIMM), infermeria (RETORN), veterinària (ASSIS), farmàcia (ÍTACA), psicologia (PSYQUE), odontologia (APOL·LÒNIA), treballadors socials (SUPORTS) i fisioterapeutes (AFÍ) i conseqüentment garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans.


Com a centre assistencial i d’internament dels malalts es va crear la Clínica Galatea, a Barcelona. És un centre de desintoxicació i tractament d’addiccions i trastorns mentals especialitzat a rehabilitar els professionals de la salut que pateixen problemes d’addicions i/o trastorns mentals perquè puguin reincorporar-se a la professió i tornin a gaudir d’una vida plena, equilibrada i saludable.


Des de la seva creació, els aspectes que defineixen la filosofia del PAIMM han estat: en primer lloc, el seu caràcter no punitiu (no persecutori) excepte en els casos d’alt risc; en segon lloc, que l’accés al programa havia de ser voluntari; en tercer lloc, l’absoluta confidencialitat respecte a la identitat dels pacients; i en quart lloc, la seva finalitat preventiva i de promoció de la rehabilitació. Aquests quatre aspectes són específics del PAIMM i són el que el fan totalment diferent a models que existeixen en altres països (sobretot de l’àmbit anglosaxó) en els que la seva intervenció es centra només sobre conductes addictives i té un caràcter més persecutori, sense posar gairebé cap interès en la rehabilitació dels metges afectats.


El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) és un model, doncs, no punitiu d’assistència als metges que pateixen un trastorn mental i/o conducta addictiva a l’alcohol o altres drogues i que es planteja amb l’objectiu de la rehabilitació personal i professional. Alhora, té la finalitat de prevenir errors i mala praxi. Es caracteritza per oferir una assistència sanitària directa, específica i en règim de estricta confidencialitat, complementada amb altres prestacions col·legials com atenció personal, assessorament legal, formació complementària i prestacions socials.


El Programa compta amb dues àrees d’intervenció: una assistencial, que presten els professionals de la Clínica Galatea, a Barcelona, formats per psiquiatres, psicòlegs, personal d’infermeria i treballadors socials i una altra col·legial. Aquesta segona engloba procediments deontològics i jurídics per donar cobertura a tots els processos del Programa, especialment en els casos de metges amb risc de mala praxi.


Tots els metges col·legiats i en actiu que pateixin una malaltia mental i/o una conducta addictiva poden accedir al programa. Les vies d’accés al programa són vàries:


· Què fer si jo tinc el problema?. En primer lloc, marcar aquest número de telèfon: 93 567 88 56. Es posarà en contacte amb la Unitat d'Acolliment del Programa, se l'atendrà confidencialment i se li oferirà tota la informació necessària.


· Què fer si el problema el té un/a company/a? El suport als col·legues no es pot basar en l'encobriment de situacions de risc. No actuar no ajuda gens; és, de totes, la pitjor opció possible. La confiança i la complicitat entre iguals, com també l'exigència professional, són la base per aconsellar al company malalt i parlar-li de l'existència de serveis especialitzats i confidencials com els del PAIMM. És important que el company pugui conèixer el programa, la seva filosofia i característiques, perquè possiblement això afavorirà la confiança per donar el primer pas. En aquest sentit, suggerir-li que accedeixi a la pàgina web del programa (paimm.fgalatea.org) pot resultar eficaç per posteriorment contactar telefònicament amb el 93 567 88 56.


· Què fer quan el metge malalt no vol rebre l'atenció necessària? És important intentar convèncer el metge malalt de la necessitat de conèixer el PAIMM i contactar telefònicament - 93 567 88 56 – el més ràpidament possible. No obstant això, pot persistir la negativa a rebre atenció especialitzada, fet que augmenta el risc de mala praxi, i incrementa també els riscos sobre la pròpia salut, amb afectació de l'entorn laboral i familiar. Per tant, és convenient recordar el deure, segons el Codi Deontològic (article 101 i 102) que té qualsevol metge coneixedor de la situació del metge malalt de comunicar el cas al secretari del Col·legi de Metges corresponent.


· Què fer quan sóc el metge d'un metge malalt? A causa de la naturalesa de les malalties que es tracten al PAIMM, encara resulta més difícil que la relació amb el pacient sigui l'adequada. Els contactes informals de passadís o els contactes telefònics ocasionals, les incompareixences en la consulta i l'incompliment de les prescripcions i indicacions terapèutiques, fan que el tractament, en la majoria de casos, resulti poc eficaç o fins i tot contraproduent. Aconsellem, per tant, que si ets metge d’un metge malalt estableixis ja des de l'inici unes condicions, uns criteris i un rigor que facin sostenible la relació metge-pacient. Si encara així el metge malalt no col·labora en aquesta línia, i acaben sorgint dubtes importants sobre els riscos en la seva praxi, hauràs de comunicar-ho al secretari del Col·legi de Metges corresponent.

 

Compartir: