Descobreix Antoni Musa: el metge que guarí l'Emperador August a Tàrraco / Font: wellcomecollection.org

A la Hispània Romana hi havia un territori de la província Tarraconensis, ocupada per càntabres i àsturs, que encara no estava dominat pels romans.  Això va fer que Octavià, recent nomenat emperador Cèsar August, vingués personalment per dirigir la conquesta d’aquelles terres.

Des de les Gàl·lies marxa cap a Tàrraco l’hivern de l’any 27 aC i des d’aquí emprèn la marxa cap a terres càntabres comandant tres legions per reforçar les que ja estaven lluitant al territori. La conquesta era molt desitjada per Roma perquè significava el control de tota la península hispana. Però no va ser fàcil.

August va muntar el seu campament a Segisama i va plantejar el que seria la victòria total sobre els càntabres. Però lluny que la guerra anés per aquest camí, els contraatacs dels muntanyencs que coneixien el terreny i la dificultat en l’arribada de les provisions van anar desmoralitzant l’emperador. August era un home hipocondríac, supersticiós i dèbil de salut (tot i que va viure 77 anys). Sovint tenia problemes respiratoris, alteracions digestives, malalties de la pell, artritis… I un terror especial als llamps i trons.

Es creu que van ser trastorns d’origen hepàtic els que van fer que August s’hagués d’apartar de les qüestions bèl·liques i alguns historiadors també citen que un llamp va caure prop d’ell i va matar un criat. Això ho va interpretar com un signe de malastrugança i va accelerar la tornada a Tàrraco.  

El viatge no va ser bo i la salut empitjorava. Els tractaments dels seus metges de campanya, que es basaven en la calor i eren els habituals quan no es coneixien bé les causes de les malalties -cataplasmes, banys i menjar calents, no funcionaven.

August arriba a Tàrraco i es posa en mans del metge Antoni Musa. Se sap que era d’origen grec (probablement esclau que havia obtingut la condició de liberto) i que tenia un germà que també era metge, Euphorbo, amb experiència en teràpies a base d’extractes vegetals.

Sembla que Musa era un metge acreditat a Tàrraco, doncs no s’entendria que un emperador molt malalt es posés en mans d’un desconegut de la ciutat. Es descarta que Musa acompanyés August per terres càntabres perquè no hi ha cap referència d’aquest fet i en aquell temps els metges de les legions acostumaven a ser romans. Els facultatius grecs treballaven a les ciutats. Una altra possibilitat és que Musa fos un metge conegut d’August, que hagués arribat a Tàrraco des de les Gàl·lies i s’hagués quedat a la ciutat cuidant de Lívia i la família.

Sigui com sigui, el que ens interessa és la coincidència d’August i Musa a Tàrraco perquè són la referència -segurament la primera documentada-  d’una activitat mèdica que va tenir una gran repercussió a tot l’Imperi i que va transformar la consideració social de la classe mèdica.

Musa canvia l’orientació del tractament que s’estava aplicant i supleix la calor pel fred: les compreses que s’apliquen al cos són fredes, els banys i el menjar són freds, especialment, a base de verdura fresca. El pacient va millorant a poc a poc i passa dos anys més, a Tàrraco, recuperant-se.

A Roma hi arribaven notícies contradictòries i molts pensaven que l’emperador havia mort a Tàrraco. Per aquest motiu, el retorn a la capital de l’Imperi acompanyat d’Antoni Musa –convertit en metge de confiança de l’emperador- fou un gran esdeveniment, interpretant que tornava del tot victoriós d’Hispània. August estava tan agraït que li va concedir la ciutadania romana, li va atorgar l’anell d’or i va fer que el Senat l’alliberés del pagament d’impostos. També va fer que tant ell com tots els metges fossin dignificats per la societat romana, establint un primer codi de regulació de la professió mèdica i li va fer erigir una estàtua a imatge d’Esculapi al seu costat a l’Illa Tiberina.

Al Museu Vaticà hi ha referenciada una escultura atribuïda a Antoni Musa. Hi ha qui considera que es tracta de la figura d’Esculapi jove. Tanmateix, si tenim en compte que August va fer una estàtua a Musa a imatge d’Esculapi -o sigui amb els seus atributs del pal i la serp-, i que va recomanar als seus súbdits que li fessin ofrenes en agraïment per haver curat al seu emperador, sembla que gairebé van deïficar al metge.

L’estàtua que hi ha al Vaticà és la que va fer erigir August a Musa? No se sap, però no és cap barbaritat pensar que pugui representar la divinitat, no d’un Déu, sinó d’un metge. Un metge protagonista de l’acte mèdic més transcendent que hagi passat a la nostra ciutat.

Aquest any, el Col·legi de Metges de Tarragona celebra el 120è aniversari de la seva fundació i pensem que aquest metge del segle I aC. representa a tots aquells, homes i dones, que al llarg dels segles hem procurat dignificar l’exercici de la Medicina.

Una reproducció de l’estàtua del Museu Vaticà col·locada en una plaça tarragonina situaria a la nostra ciutat un element més que entronca amb el nostre passat romà. I per això és imprescindible la implicació de l’Administració. Una història, la del metge Antoni Musa, que cal difondre i integrar-la dins del nostre patrimoni intangible.

 

Dr. Jaume Fontanet Torres

Ginecòleg jubilat i comissari del 120è aniversari del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

 

Compartir: