• No aporten valor sanitari i suposen un ús ineficient dels recursos públics

• L'efectivitat d'aquestes proves depèn que la seva indicació es basi en un judici clínic

• La validesa i la interpretació dels resultats dels tests han de recolzar-se en el criteri tècnic dels laboratoris clínics


La Comissió Assessora COVID-19-OMC, posada en marxa pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) ha fet públic el seu 4t informe, en aquest cas sobre la realització de proves diagnòstiques massives (test) a poblacions completes per detectar la presència d'anticossos contra el virus de la SARS-CoV-2, en el qual conclou que no és recomanable des del punt de vista científic i professional a la realització d'aquestes proves.

En aquest informe es posa de manifest que fer proves serològiques per COVID-19 a poblacions completes no aporta valor sanitari i suposa un ús ineficient de fons públics. Per això, fa una crida a que les direccions de Salut Pública de les CCAA facin prevaler la perspectiva científica enfront de les demandes d'ajuntaments i segments dels veïns que, encara que són parcialment comprensibles per la incertesa i la por existents, no són racionals ni apropiades, i no afegeixen valor des de la perspectiva de la Salut Pública.
Aquest informe, igual que els tres anteriors sobre la realització de proves diagnòstiques (1), l'ús de mascaretes en l'àmbit assistencial (2) i l'Atenció Primària (3) són contribucions dels experts i aportacions rebudes en el Fòrum de Treball i Debat de la Comissió Assessora per a realitzar propostes de posicionament i respondre a les múltiples dimensions epidemiològiques, de salut pública, clíniques, professionals, bioètiques i d'organització assistencial que planteja aquesta pandèmia.

 

Informe sobre proves diagnòstiques massives a poblacions: Fer proves serològiques per COVID-19 a poblacions completes no aporta valor sanitari i suposa un ús ineficient de fons públics

La realització de proves diagnòstiques massives (test) a poblacions completes per detectar la presència d'anticossos contra el virus de la SARS-CoV-2 no és recomanable des del punt de vista científic i professional, per les següents raons:

1- Perquè la informació epidemiològica que aporta es pot aconseguir amb una mostra de població, evitant-que les molèsties i els costos es multipliquin.

2- Perquè la informació individual que s'obté d'aquestes proves pot ser equívoca.

a) En els que es detecta anticossos (IgG +) no es pot assegurar que estiguin eficaçment immunitzats, ni quant temps durarà aquesta immunitat; en el cas dels "Falsos +" l'individu és totalment susceptible al contagi encara que el resultat li fa creure que ja va passar la malaltia i està protegit.

b) En els que no es detecten anticossos (IgG-), no vol dir que no hagi tingut contacte amb el virus, o fins i tot que estigui en les fases inicials de la malaltia; és necessària molta cautela per saber com interpreta aquesta població la negativitat de la seva prova d'anticossos, i assegurar que mantingui la seva conducta d'autoprotecció davant el contagi.

c) A més, una mateixa prova pot realitzar-se amb tècniques/tecnologies diverses que presenten diferents nivells de sensibilitat i especificitat i que en ocasions no són comparables entre si (valors positius per unes tècniques que donen negatius per altres). Per això la valoració s'ha de fer per un metge en un entorn clínic concret a partir d'un informe de laboratori que reculli aspectes interpretatius.

3- Perquè l'aplicació massiva de les proves diagnòstiques d'anticossos, sense un judici clínic que orienti la seva realització, redueix dràsticament el valor predictiu positiu de les proves diagnòstiques, i sobredimensiona l'efecte dels "Falsos +" i dels "Falsos -" .

4- Perquè l'ús adequat i efectiu dels recursos públics és una obligació dels responsables polítics i institucionals. En el moment actual hi ha dèficits importants de recursos a la sanitat, particularment en Atenció Primària, Epidemiologia i Salut Pública i Laboratori; i tots tres són essencials per a poder identificar casos, localitzar contactes, gestionar el confinament, i fer el seguiment i suport clínic dels pacients i els seus contactes estrets. Aquesta sí que seria una assignació efectiva i eficient dels recursos per a millora de la salut de la població.

5- I, finalment, perquè aquest tipus d'accions generen falses expectatives en la població i tendeixen a substituir la responsabilitat personal de cada ciutadà per una classificació de riscos basades en un resultat analític que pot tenir un valor discutible i fins i tot equívoc.

Per tot això, el CGCOM es manifesta en contra de la realització d'aquests tipus de proves diagnòstiques massives a poblacions, i fa una crida a que les direccions de Salut Pública de les CCAA facin prevaler la perspectiva científica enfront de les demandes d'ajuntaments i segments dels veïns, que encara que són parcialment comprensibles per la incertesa i la por existents, no són racionals ni apropiades, i no afegeixen valor des de la perspectiva de la Salut Pública.

Es podria fer extensiva aquesta recomanació de "no fer" a l'àmbit laboral, on moltes empreses estan realitzant de forma discreta proves serològiques ràpides a tots els seus empleats. Igualment, en el moment actual i amb la informació de què es disposa, es desaconsella el concepte de "passaport immunitari".

En funció de canvis futurs en la prevalença de la malaltia, millora de les proves diagnòstiques o un major coneixement de la immunitat desenvolupada després de la infecció, es podria re-avaluar i actualitzar aquesta recomanació.

Aquest quart informe de la Comissió Assessora COVID-19-OMC (s'adjunta document complet), a l'igual que els anteriors sobre proves diagnòstiques (test), ús de mascaretes en l'àmbit sanitari i Atenció Primària, és un treball dinàmic i obert a les aportacions de professionals, administracions i ciutadans en general. Es poden enviar a través a l'correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. idel web www.cgcom.es.