• El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) va organitzar el 26 d’octubre, el webinar “La seguretat en els hipnosedants. Què podem fer?” amb l’objectiu de fomentar el bon ús d’aquests medicaments

• La trobada, adreçada a professionals de la salut, metges i farmacèutics, ha estat dirigida pel Grup de Treball (GdT) Prevenció sobre Drogues des de la Farmàcia Comunitària del COFT amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT)

El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) continua amb l’oferta formativa per als col·legiats mitjançant nous formats d’aprenentatge via online. En aquest sentit el dilluns 26 d’octubre, a través del Grup de Treball Prevenció sobre Drogues des de la Farmàcia Comunitària, ha impartit el webinar “La seguretat en els hipnosedants. Què podem fer?” a través del qual s’ha tractat la situació actual del consum dels hipnosedants i s’han facilitat eines per optimitzar l’eficàcia, la seguretat i el bon ús dels tractaments.

La sessió telemàtica, que es va iniciar a les 14.30 h i va finalitzar a les 16 h, ha comptat amb prop d’una cinquantena de professionals de la salut, metges i farmacèutics. L’activitat ha estat possible gràcies a la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), el qual s’ha implicat en la investigació de la matèria amb el GdT Prevenció sobre Drogues des de la Farmàcia Comunitària. Aquest és un grup multidisciplinari format per farmacèutics, metges, psicòlegs i professionals de la prevenció i promoció de la salut de diferents administracions públiques. En aquest sentit, a banda del COMT, compta amb les col·laboracions externes de professionals dels Equips de prevenció de Drogues de l’Ajuntament de Tarragona i Reus i Clínica de les Terres de l’Ebre a Tortosa, així com l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

El webinar ha partit del fet que les benzodiazepines, ansiolítics i hipnosedants són el segon grup més prescrit a Espanya, després dels tractaments protectors i reductors de la secreció gàstrica. Alhora, els professionals que han participat en la sessió han tingut en compte que, en els darrers anys, s’han publicat estudis que relacionen el seu consum amb problemes de salut molt preocupants, com el fet que el consum crònic es pugui considerar com un problema de salut pública.

En aquesta línia, durant el webinar s’han presentat, des de diferents punts de vista de l’àmbit professional, la situació actual de la prescripció, la dispensació i el consum d’hipnosedants en la població i s’han tractat diverses temàtiques com ara el paper del metge d’Atenció Primària en l’ús d’aquests medicaments. L’objectiu de tot plegat ha estat posar en comú les claus per actuar de manera responsable i professional en la recomanació i dispensació d’aquest grup de fàrmacs.

El COFT edita un nou díptic per fomentar el bon ús dels hipnosedants

El programa també ha servit per fer públic el nou díptic “Hipnosedants: En fas un bon ús?”, elaborat pel GdT Prevenció sobre Drogues des de la Farmàcia Comunitària i editat pel COFT. La peça inclou contingut sobre els perills i les addiccions dels hipnosedants, aspectes a tenir en compte durant el tractament, així com consells per als pacients que tenen insomni o ansietat i/o estrès. Aquest material informatiu estarà a disposició de les farmàcies comunitàries i de l’atenció primària perquè els professionals puguin distribuir-lo als seus pacients.

El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest dijous, en el ple de Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, un document d'Actuacions de resposta coordinada per fer front a la pandèmia per Covid-19

Es tracta d'un marc de criteris comuns per a la interpretació dels indicadors epidemiològics, acordat tècnicament per totes les CCAA. Està dirigit a garantir la coordinació suficient entre territoris, possibilitant que les CCAA prenguin les mesures complementàries que considerin oportunes.

El text té com a objectiu permetre a cada CCAA avaluar el risc, establir un nivell d'alerta i adoptar mesures proporcionals, adaptables a la situació i al context de cada territori. Indicadors de transmissió Per a això, s'inclouen indicadors de transmissió (incidències, positivitat i traçabilitat), d'utilització dels serveis sanitaris (ocupació hospitalària i d'UCI) i indicadors complementaris que ajuden a avaluar el risc.

Tots ells s'han seleccionat per la seva utilitat per capturar els aspectes més importants de la situació epidemiològica i les capacitats de resposta. En cada un d'aquests indicadors, s'estableixen llindars per determinar si el risc és baix, mitjà, alt o extrem. En tot moment, aquests llindars es basen en l'evidència científica, els estàndards internacionals i l'experiència acumulada per les administracions sanitàries.

Els llindars s'aniran ajustant a mesura que es disposi de més evidència científica a nivell nacional i internacional.

Quatre nivells d'alerta

Els indicadors s'han d'interpretar sempre en el seu conjunt, de manera dinàmica, valorant específicament tant la tendència com la velocitat. Així, la combinació del resultat dels indicadors posicionarà a cada territori en un nivell d'alerta, de l'1 a el 4.

Aquests s'aniran aplicant tant en escenaris d'augment de risc com de reducció, seguint criteris de prudència. En aquest cas es recomana incrementar el nivell d'alerta quan la situació estigui prou consolidada, però per disminuir-lo, caldrà que els indicadors romanguin en un nivell de risc menor durant almenys 14 dies. Finalment, el document proposa actuacions a instaurar a cada unitat territorial que hagi estat avaluada en els nivells d'alerta de l'1 a al 3.

Per a aquells territoris situats en un nivell d'alerta 4, a més de les actuacions recollides en el nivell 3, s'estableixen mesures excepcionals, que poden requerir l'activació del mecanisme previst per als estats d'alarma, excepció i lloc.

Seran les comunitats autònomes les que decidiran quan i quines mesures s'apliquen. Abans de la seva implantació, han d'informar d'això al Ministeri de Sanitat. De forma coordinada amb el Ministeri, revisaran de manera periòdica la situació epidemiològica per valorar, mantenir o modificar el nivell d'alerta i les mesures aplicades. Cada comunitat autònoma haurà de vigilar amb especial atenció els indicadors del seu territori en entorns d'especial vulnerabilitat com els sociosanitaris i enfortir les capacitats de resposta a la zona afectada, incloent protocols de vigilància i d'atenció en aquests àmbits.

El document d'Actuacions de resposta coordinada pel control de la transmissió de Covid-19 és un desenvolupament tècnic de el Pla de Resposta Primerenca en un escenari de control de la pandèmia, que va aprovar el Consell Interterritorial de la SNS el 16 de juliol, i que es s'ajusta a la situació epidemiològica de cada moment.