Autor: Xavier Allué, Doctor en Antropologia i Pediatria

Pocs moments com aquest, d'una epidèmia horrible, per parlar de nosaltres mateixos. Si alguna feina fem els metges és tractar malalts. Entendre, diagnosticar, tractar i prevenir malalties de la gent que estan a càrrec nostre o que ens ho demana. Quan una malaltia concreta s'estén a amplis sectors de la població i que d'individual esdevé col·lectiva, és quan parlem d'epidèmia. No ho acabem d'inventar: el llibre V dels Tractats hipocràtics, escrit fa més de 2300 anys ja en parla.

La història de la humanitat va plena d'episodis d'epidèmies que van causar grans mortaldats i que van canviar el curs dels esdeveniments de països, de ciutats o de comunitats. Cada una va ser un repte per les societats afectades i molt sovint van demostrar la impotència dels humans per a combatre-les. Que en català s'anomenin "passes" té a veure amb el caràcter contagiós, encomanadís de les malalties epidèmiques, que es passen d'uns a altres. Però també que van ser esdeveniments passatgers, temporalment limitats que apareixen i desapareixen sense que s'arribi a saber com comencen i com acaben.

Aquest cop sabem, o creiem saber, quan ha començat, però encara estem lluny de saber com o quan acabarà. Per tant queda feina. Molta feina.

La feina la fem els professionals. Del procés salut-malaltia-assistència-prevenció, seqüència paradigmàtica de la realitat de la salut, els professionals participem en tota ella. Entenem la salut i promovem la seva conservació; coneixem les malalties i les seves representacions, les definim, les identifiquem i les diagnostiquem. Proporcionem l'assistència de la manera més eficaç possible, més des que tenim mitjans de reconeguda eficàcia, tant mèdics com quirúrgics què, val a dir, tampoc fa tant de temps que els tenim. I orientem, ordenem i organitzem la prevenció tant de les afeccions individuals com les col·lectives.

És el nostre compromís. Per això ens hem format i organitzat. I com grup organitzat, col·legi de col·legues, responem davant de la societat per un contracte implícit que inclou la vocació, la independència, l’altruisme, l’autonomia, la responsabilitat, l’observança d'un codi de conducta, la cerca de l'excel·lència, l’elaboració d'estàndards de bona pràctica o promoció de la recerca...entre d’altres.

En èpoques més recents,"...amb l'aparició de l'Estat del benestar i de les organitzacions sanitàries com finançadores i proveïdores dels serveis d'atenció sanitària, el contracte social implícit entre metges i societat es converteix en un contracte subscrit per tres parts: els metges, els ciutadans i els serveis de salut." (Jovell i Navarro, 2006) Això inclou nous compromisos com la rendició de comptes, el control de qualitat, la cooperació-treball en equip, les decisions tutelades i raonades i, també, compartida amb concordança terapèutica, la continuïtat assistencial, la confidencialitat, l'empatia, el respecte a la privacitat o el sentit de justícia individual i social.

Tot això genera comportaments uniformes i respostes coordinades davant de reptes com l'actual de la CoViD-19. Ha estat enmig d'aquesta indubtable tragèdia que sembla com si la societat, de cop, tingués consciència de la importància de la tasca dels metges i altres professionals de l'àmbit de la salut. Com si els hi agafés de sorpresa. Cert que alguns ingrats han intentat dissimular la realitat. Polítics i autoritats han incorporat esperpèntiques figures com militars plens de medalles per a intentar explicar el dia a dia de l'epidèmia, amb vocabulari bèl·lic i desplegament de forces pels carrers al mateix temps que ignoraven les dificultats i mancances dels serveis assistencials. Mentre uns es discutien competències d'incompetents, els professionals s'hi jugaven i, dissortadament també, perdien la vida en el seu exercici habitual.

El reconeixement popular d'uns aplaudiments vespertins no ha compensat suficientment les pèrdues de vides, la fatiga, l'esgotament de jornades inacabables, la desesperació per les escasseses de recursos o les penúries salarials, ara migrament compensades amb una propina. Un cop més "lleons manats per xais".

Aquest breu respir que l'evolució de l'epidèmia sembla que ens permet, ha de servir per denunciar les tremendes mancances que han generat les retallades en inversions en salut, replantejar sistemes i formules organitzatives, redistribució de materials, ordenació de dependències i estructures i definició del que en justícia els professionals s'han fet creditors. Si més no perquè tot va en benefici de la gent.

Ref. Albert J. Jovell i María D. Navarro. “Profesión médica en la encrucijada: hacia un nuevo modelo de gobierno corporativo y de contrato social” Fundación Alternativas. Documento de trabajo 98/2006 ( ISBN: 84-96653-21-8)

La Junta Electoral, reunida en sessió de data 31 de juliol de 2020 per a donar compliment a l'article 40 dels Estatuts del COMT, ha acordat, atesa la concurrència dels requisits establerts, proclamar definitivament les següents candidatures a Junta de Govern:

Candidatura Encapçalada pel Dr. Sergi Boada Pie

Candidatura Encapçalada per la Dra. M. Remedios Rico Urios

Alhora, es comunica que la Junta Electoral, reunida en sessió de data 31 de juliol de 2020 per a donar compliment a l’article 40 del Estatuts del COMT ha acordat, atesa la concurrència dels requisits establerts, proclamar definitivament les següents candidatures a Delegats de l’Assemblea de Compromissaris:

Així mateix la Junta Electoral vol recordar als candidats i a la col·legiació en general les condicions excepcionals en les que es desenvolupa la present contesa electoral per causa de la pandèmia ocasionada per la Covid-19 i de les modificacions que això ha significat en el calendari respecte allò que hagués estat habitual.

D’aquesta manera, i de conformitat amb allò que preveu el calendari electoral, la campanya començarà el proper dia 1 de setembre de 2020 fins al 14 d’octubre de 2020, restant totalment inhàbil el mes d’agost.

Així doncs, un cop proclamades definitivament les candidatures i efectuades pel COMT les comunicacions a la col·legiació d’aquestes (web i email), caldrà que ambdues candidatures s’abstinguin de realitzar ni promoure cap acte de comunicació ni promoció de la seva candidatura tant en internet, xarxes socials ni per mitjans de missatgeria instantània, correu electrònic, telèfon ni cap altre mitjà. Tampoc son admeses les reunions o actes destinats a la promoció de la candidatura ni les accions proactives de fer conèixer cap contingut programàtic.

És per això que la Junta Electoral demana la col·laboració de tots els membres de les candidatures en l’observança d’aquestes mesures de contenció i apel·la a la seva responsabilitat per al seu compliment i garantia del joc net que ha de regir el procés, tot recordant el contingut de l’article 40.3 dels Estatuts, que sanciona les conductes contraries a les anteriors previsions.

Tarragona, 31 de juliol de 2020

La Junta Electoral